La Ben Plantada

El 1911, Ors és nomenat secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans i aquest mateix any, a l’estiu, publica les glosses de La Ben Plantada, que varen provocar un enorme impacte i estan considerades com la seva obra més important. La protagonista, Teresa, és, en paraules del mateix Ors, una «efígie arquetípica, angèlica a força de classicisme»; és a dir, un personatge femení ideal, l’encarnació exemplar de la nova Catalunya noucentista, que personifica la identificació entre Pàtria i Dona. Obra que en el seu conjunt pot qualificar-se de novel·la filosòfica, simbolitza tot el que Ors havia predicat des de les pàgines de La Veu de Catalunya, el retorn al classicisme de la cultura del país, el mediterranisme, l’arbitrarisme, que, en definitiva esdevé una mena de corpus teòric doctrinal del catalanisme estètic i polític emergent.